jueves, 8 de febrero de 2024

RUTINA

Feia anys que la rutina podria les seues vides, el treball i les filles omplien els dies i les excuses les nits. Este cap de setmana seria diferent, les xiquetes no estaven. Mentres desdejunaven van començar un joc que va acabar al llit. Després, una dutxa ràpida, a ell passaria a buscar-lo una companya del treball, ella havia quedat per a passar el cap de setmana amb un veí que sempre li havia agradat i que s'acabava de separar. #microrelat

martes, 2 de enero de 2024

El parc

Des de que ella va faltar, ell va convertir la vida en una rutina sense diumenges ni primavera. Després de desdejunar, passeig pel parc, llibre, vermut, dinar, migdiada, passeig pel centre, sopar i llit. Tots els dies es repetien, simètrics i esfèrics. La visita dels seus fills tampoc era motiu per alterar eixa inèrcia quasi natural. Els últims dies havia notat que a vegades es desorientava al tornar a casa, però no li ho havia dit a ningú, els temps de les pors fa temps que passaren. Hui camí del parc amb els primers raigs de sol del matí s'ha sentit cansat, les cames pesades i com si li faltes l'aire, li ha costat deu i ajuda arribar al seu banc, només seure veu una dona que s'apropa, no hi ha ningú més a aquella part del parc, la dona seu al seu costat - el nostre banc, li diu -i ell reconeix el seu perfum, la seua veu i no necessita mirar-li la cara per saber que es ella. - Podries llegir-me unes línies del teu llibre? Demana ella amb veu dolça i metàlica. Ell obrí el llibre per una pàgina a l'atzar i llig: - "Levanta tu edificio. Planta un árbol. Combate si eres joven. Y haz el amor, ¡ah, siempre! Más no olvides al fin construir con tus triunfos lo que más necesitas: Una tumba, un refugio."

lunes, 9 de mayo de 2022

Pensaments Inútils

2. Fer o no fer, eixa és la qüestió. #PensamentsInútils 1. La meua pàtria és petita però inabastable, és la casa dels meus pares, un llit compartit, la mare dels meus fills, la paella i la conversa amb amics, les dues llengües que parle i els llibres que vaig llegint. Mai he sigut bon patriota, però anem fent. #PensamentsInutils

Ramón

Cuando Ramón Rodríguez entró aquella mañana a la cafetería en la que desayunaba desde hacía más de once años le sorprendió no encontrar a Pepe, el camarero que le servía cada mañana el café y la tostada. Una mujer desconocida se acercó: "¿lo de siempre, Ramón?" #microrrelato

lunes, 9 de agosto de 2021

Pintando historias... Agosto 2021

5. Bajaron del avión y subieron a un autobús. Conforme se perdía de vista el aeropuerto la arena lo iba cubriendo todo. El guía les dijo que treinta años atrás allí había una ciudad, no le creyeron. El sol quemaba, no había árboles, ojalá fueran solo unas vacaciones. #microcuento 4. Bajó del tren, llovía, pero no oía la lluvia, ni los coches, un silencio blando lo tapaba todo, aceleró el paso, la sentía cada vez más cerca, dos niñas tiraban del mismo muñeco roto, llegó a casa, cerró la puerta de golpe, sonó como la última página de un libro. FIN #microcuento 3. Tras el accidente los médicos lo mantuvieron en observación unas semanas. Parecía un milagro que hubiese salido ileso del impacto. De vuelta en casa preparó las maletas, reservó el billete, se tumbó en la cama. Mismo avión, mismo asiento, único superviviente. #microcuento 2. La primera vez fue casual, las siguientes bajaban al parque siempre a la misma hora, buscándose. La conversación se hacía cada día más larga, las miradas menos discretas. Cuando la noche caía, se despedían. Ana volvía a casa de su hijo, Carmen a la suya vacía. #microcuento 1. Pasearon por el campo, hablaron de todo menos de ellos, ella le iba diciendo el nombre de las flores, él intentaba sin éxito memorizarlos. Cuando llegaron al río, ella le cogió de la mano. Fue el día más feliz de su vida, aunque no lo supo hasta muchos años después. #microcuento

sábado, 27 de febrero de 2021

La ventana.

Todos las días, asomado a la ventana, miraba pasar los coches, el tiempo, la vida y así me sentía seguro, como si todo pasase fuera, como si el cristal me protegiera de los peligros del dolor, del amor y de la risa. Una noche la muerte se coló en mi casa, me sacó de la cama y me acompañó hasta la ventana, fuera todo estaba oscuro, no había coches... ni dolor, ni amor, ni risa, ni tiempo, ni vida. #MicroCuento

Invierno 2021 - 02

Pastillas para dormir. Pastillas para despertar. Pastillas para soñar. Y los libros cogiendo polvo en la estantería.