El llibre.

 - Has portat el libre? - va preguntar ella mentre tancava la porta de l'habitació de l'hotel.

Ell, sense contestar, va treure el llibre de la motxilla, va obrir-lo per la pàgina 173 i va començar a llegir: 

- Ella li va preguntar si havia portat el llibre, l'home, sense contestar-li, va obrir la motxilla i li va ensenyar el llibre mentre buscava la pàgina 173... després, amb una veu potent però dolça va començar a llegir...

Ella va somriure i mentre començava a despullar-se escoltava per primera vegada aquells pàragrafs que tantes vegades havia llegit...

Ell continuava llegint: - Ella va començar a despullar-se, i totalment nua va seure al llit, amb el cul sobre el coixí i l'esquena pegada al capçal, ell va deixar el llibre sobre la tauleta i va començar a despullar-se en silenci... 

Quan ella estava nua sobre el llit, sentada com si anara a fer ioga, sobre el coixi, ell va deixar el llibre en la tauleta i va començar a despullar-se. Ningú dels dos parlava, es miraven amb curiositat i desig. Ell era més jove del que ella esperava, ella més alta del que ell l'havia imaginat. Quan ell també estava totalment nu, es va estirar al llit al costat d'ella, ella va obrir les cames i ell va colocar el seu cap suaument sobre el cony d'ella, va buscar la pàgina i va continuar llegint. 

Uns minuts després, el llibre estava a terra, ells follaven i recitaven de memòria el text tantes vegades llegit. Follaren durant tota la vesprada, reproduint les frases i les postures que apareixien al llibre sense necessitat de mirar-ho. Quan ja no podien més es varen quedar tombats al llit, un al costat de l'altre però sense tocar-se encara que ambdos desitjaven fer-ho. 

- Ho havies fet abans? va preguntar ell.

- Sí, va mentir ella.

I tú? va preguntar ella

- També, va mentir ell.

RUTINA

Feia anys que la rutina podria les seues vides, el treball i les filles omplien els dies i les excuses les nits. Este cap de setmana seria diferent, les xiquetes no estaven. Mentres desdejunaven van començar un joc que va acabar al llit. Després, una dutxa ràpida, a ell passaria a buscar-lo una companya del treball, ella havia quedat per a passar el cap de setmana amb un veí que sempre li havia agradat i que s'acabava de separar. #microrelat

El parc

Des de que ella va faltar, ell va convertir la vida en una rutina sense diumenges ni primavera. Després de desdejunar, passeig pel parc, llibre, vermut, dinar, migdiada, passeig pel centre, sopar i llit. Tots els dies es repetien, simètrics i esfèrics. La visita dels seus fills tampoc era motiu per alterar eixa inèrcia quasi natural. Els últims dies havia notat que a vegades es desorientava al tornar a casa, però no li ho havia dit a ningú, els temps de les pors fa temps que passaren. Hui camí del parc amb els primers raigs de sol del matí s'ha sentit cansat, les cames pesades i com si li faltes l'aire, li ha costat deu i ajuda arribar al seu banc, només seure veu una dona que s'apropa, no hi ha ningú més a aquella part del parc, la dona seu al seu costat - el nostre banc, li diu -i ell reconeix el seu perfum, la seua veu i no necessita mirar-li la cara per saber que es ella. - Podries llegir-me unes línies del teu llibre? Demana ella amb veu dolça i metàlica. Ell obrí el llibre per una pàgina a l'atzar i llig: - "Levanta tu edificio. Planta un árbol. Combate si eres joven. Y haz el amor, ¡ah, siempre! Más no olvides al fin construir con tus triunfos lo que más necesitas: Una tumba, un refugio."

Pensaments Inútils

2. Fer o no fer, eixa és la qüestió. #PensamentsInútils 1. La meua pàtria és petita però inabastable, és la casa dels meus pares, un llit compartit, la mare dels meus fills, la paella i la conversa amb amics, les dues llengües que parle i els llibres que vaig llegint. Mai he sigut bon patriota, però anem fent. #PensamentsInutils

Ramón

Cuando Ramón Rodríguez entró aquella mañana a la cafetería en la que desayunaba desde hacía más de once años le sorprendió no encontrar a Pepe, el camarero que le servía cada mañana el café y la tostada. Una mujer desconocida se acercó: "¿lo de siempre, Ramón?" #microrrelato

Pintando historias... Agosto 2021

5. Bajaron del avión y subieron a un autobús. Conforme se perdía de vista el aeropuerto la arena lo iba cubriendo todo. El guía les dijo que treinta años atrás allí había una ciudad, no le creyeron. El sol quemaba, no había árboles, ojalá fueran solo unas vacaciones. #microcuento 4. Bajó del tren, llovía, pero no oía la lluvia, ni los coches, un silencio blando lo tapaba todo, aceleró el paso, la sentía cada vez más cerca, dos niñas tiraban del mismo muñeco roto, llegó a casa, cerró la puerta de golpe, sonó como la última página de un libro. FIN #microcuento 3. Tras el accidente los médicos lo mantuvieron en observación unas semanas. Parecía un milagro que hubiese salido ileso del impacto. De vuelta en casa preparó las maletas, reservó el billete, se tumbó en la cama. Mismo avión, mismo asiento, único superviviente. #microcuento 2. La primera vez fue casual, las siguientes bajaban al parque siempre a la misma hora, buscándose. La conversación se hacía cada día más larga, las miradas menos discretas. Cuando la noche caía, se despedían. Ana volvía a casa de su hijo, Carmen a la suya vacía. #microcuento 1. Pasearon por el campo, hablaron de todo menos de ellos, ella le iba diciendo el nombre de las flores, él intentaba sin éxito memorizarlos. Cuando llegaron al río, ella le cogió de la mano. Fue el día más feliz de su vida, aunque no lo supo hasta muchos años después. #microcuento

La ventana.

Todos las días, asomado a la ventana, miraba pasar los coches, el tiempo, la vida y así me sentía seguro, como si todo pasase fuera, como si el cristal me protegiera de los peligros del dolor, del amor y de la risa. Una noche la muerte se coló en mi casa, me sacó de la cama y me acompañó hasta la ventana, fuera todo estaba oscuro, no había coches... ni dolor, ni amor, ni risa, ni tiempo, ni vida. #MicroCuento